SÍRIA- Març-2007
Síria ha jugat un paper incomparable en la historia de la humanitat. Molt sovint es descriu com el bressol de les civilitzacions, ja que moltes de les gestes que més tard es van esdevenir pel mon sencer van tenir el seu origen en l’antiga Síria. En aquesta terra l’home va descobrir els secrets de l’agricultura i la metal·lúrgia i inventar el primer alfabet de la terra.
Vàrem arribar a Damasc un dia plujós, visitàrem, en primer lloc, el Museu nacional de Damasc on hi ha les troballes arqueològiques més importants de Síria en els darrers dos segles. Dins del museu es troben els jaciments de Mari i Ebla, ciutats emblemàtiques de l’antiga Mesopotàmia i les taules amb escriptura coniforme, que contenen el primer alfabet de la història de la humanitat trobades a Ugarit. Desprès visitarem La Mesquita de Tekkiye Suleimaniye , que va ser creada per acollir els pelegrins que es dirigien a la Meca i el Palau d’Azem, construït entre 1749 i 1752 , és un gran exemple d’ un palau Otomà. Dins la Mesquita vàrem tenir la primera i desagradable sorpresa de tenir que posar-nos una túnica sobre les nostre robes. Cal dir que ja anàvem amb el mocador al cap tapant els cabells. Les dones entren a les mesquites per una port diferent als homes, per la porta de darrera!, i allà un home decideix si vas prou tapada per poder entrar. Ell mateix et subministra i et posa la túnica pertinent, això si, pots triar color: o negre o verda!
Una de les parts més típiques de Damasc és el Zoco Hamadiyé, el mercat cobert més important de Damasc. El zoco comença en un carrer d’origen romà. Sorprèn veure dins del zoco el sostre de ferro am petits forats de llum causats per les metralladores de l’aviació francesa durant la rebel·lió de 1925 .
Deixàrem Damasc i ens dirigirem a Palmira, la mítica ciutat del desert Siri, bressol de la reina Zenoiba que en el segle III va gosar desafiar a l’Imperi Romà. Al costat de Palmira hi ha Qalaat ibn Maan, un castell àrab que s’aixeca sobre una muntanya. Quedàrem impressionats per la bellesa de Palmira. Als voltants de Palmira ens trobem unes tombes Nabateas, moltes d’elles en forma de torre , altres tenen forma de hipogeus i altres són veritables palaus subterranis amb decoracions.
De Palmira anàrem a Hama, la ciutat de les “Nories” . Aquestes “nories” de fusta són de l’època Mameluca i otomana. Són boniques de veure, sobretot a la nit ja que estan il·luminades.
Abans d’arribar a Alepo (Halab) visitàrem les ciutats mortes, que són camps on es troben dotzenes de jaciments romano –bizantins. El que més ens va agradar d’Alepo va ser la seva ciutadella, que data del segle XI al XVI, aquesta es troba sobre un turó, va se utilitzada amb finalitats defensives des de l’edat de bronze.
D’Alepo varem anar cap al Crack dels Cavallers, construït cap al 1142 aquesta fortalesa és exemple paradigmàtic de l’arquitectura medieval.
Tronàrem a Damasc i el darrer dia visitàrem Bosra una ciutat romana on destaca el seu gran i molt ben conservat teatre.
